Dimarts, 14 d'octubre a les 8 de la tarda, a l'Arxiu Municipal, Pedro Faro oferirà una conferència titulada 'La defensa de los derechos humanos en Chiapas y crímenes de Lesa Humanidad'.

Pedro Faro és membre del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas. L'acte està organitzat per “La Reus” i el Consell de Cooperació i Solidaritat Municipal. Noticies recents: Butlletí preliminar de la massacre de Chinkultic. 06/10/2008 El dia 03 d'octubre de 2008 a la comunitat de Miguel Hidalgo, municipi de La Trinitaria, Chiapas, es va portar a terme un operatiu policíac en el qual van participar elements de Seguretat Pública federal i estatal, que va derivar en actes de violència i mort. http://www.frayba.org.mx/archivo/boletines/081006_ejecuciones_en_chinkultic.pdf Entrades relacionades: 03/10/2008: Fotos - Fotos del operatiu de desallotjament a Chinkultic, Miguel Hidalgo... http://www.frayba.org.mx/fotos.php?ID=999&language_ID=1&hl=es 06/10/2008: Vídeo - Balanç de l’operatiu policíac en Chincultik, Ejido Miguel Hid... http://www.frayba.org.mx/videos.php?ID=997&language_ID=1&hl=es 05/10/2008: Vídeo - Operatiu policíac i assaciant en Chinkultic, Trinitaria, C... http://www.frayba.org.mx/videos.php?ID=996&language_ID=1&hl=es Carta de Frayba al Governador de Chiapas, Lic. Juan Sabines Guerrero, sol•licitant informació sobre els fets ocorreguts a Chinkultic. http://www.frayba.org.mx/archivo/noticias/081007_solicitud_informacion_gobernador.pdf Podeu trobar més informació sobre els fets de Chinkultic a: http://chiapas.indymedia.org/display.php3?article_id=159098 Fustigació de forces armades i seguretat pública a les comunitats indígenes A dotze anys de la signatura dels Acuerdos de San Andrés i a dos anys de la difussió de la Sisena Declaració de la Selva Lacandona la fustigació a comunitats indígenes zapatistes i no zapatistes, és un patró recurrent que violenta el dret al territori i el dret a la pau dels pobles. Som testimonis de les noves estratègies d'agressions cap a les comunitats que estan implementant el seu projecte autonòmic i que estan reivindicant els seus drets com pobles indígenes. Durant 2006 i 2007 identifiquem com principal agressor a l'Organització per a la Defensa dels Drets Indígenes i Camperols (OPDDIC), que serveix d'instrument a les autoritats per a vulnerar les estructures dels municipis autònoms. Actualment aquestes agressions s'estan complementant amb accions de l'Exèrcit Mexicà (EM), Armada de Mèxic, Procuraduría Federal de Protecció a l'Ambient (Profepa), Agència Federal d'Investigacions (AFI), Agència Estatal d'Investigació (AEI), Policia Estatal Preventiva (PEP), Fiscals del Ministeri Públic de l'Estat i Federal; que efectuen incursions a zones zapatistes i comunitats en resistència, en una rutina d'agressions realitzades en conseqüència de donar continuïtat a la guerra de desgast en el marc del conflicte armat intern no resolt. A continuació donem a conèixer els esdeveniments de la situació que documentem: 1.- El 27 d'abril de 2008 per la matinada, d'acord amb el testimoniatge directe dels habitants de la comunitat de Cruztón, municipi de Venustiano Carranza, Chiapas es va portar a terme un operatiu policíac per aproximadament 500 elements policials, qui van ser guiats per set civils armats originaris del municipi de Teopisca, i del Ejido Nuevo León del municipi de Venustiano Carranza; pel que sembla per a executar ordres de prensió girades en contra de pobladors de Cruztón. 2.- El 19 i 20 de maig, elements de l'Exèrcit Mexicà en companyia de diferents corporacions policíaques incursionaren a la comunitat de San Jerónimo Tulijá, municipi oficial de Chilón i Municipi Autònom Rebel Zapatista Ricardo Flores Magón, on els pobladors van ser víctimes i testimonis de la irrupció a tres domicilis, agressions i amenaces. 3.- El 22 de maig en les comunitats 28 de Junio i San José, municipi de Venustiano Carranza, integrants de l'Organització Camperola Emiliano Zapata-Región Carranza (OCEZ-RC) van denunciar presència de l'Exèrcit Mexicà i la instal·lació de retens (controls) per la mateixa corporació en els voltants d'aquestes comunitats. 4.- El 23 de maig, a el poblat El Suspiro, Ocosingo, incursionaren desenes de militars per terra i aire, i van envoltar la comunitat, van cremar els seus béns i es van dur utensilis de treball, mentre els pobladors van fugir a la muntanya. Abans d'anar-se, l'Exèrcit va deixar un requeriment de la PGR perquè es presentessin en la capçalera municipal d’Ocosingo. 5.- El 23 de maig pobladors de les comunitats Cruz Palenque, Usipá, Retorno Miguel Alemán i Nuevo Limar, del municipi de Tila, van expressar la seva preocupació per la possible incursió armada de l'Exèrcit (EM), ja que van testificar que per la tarda d'aquest dia van començar a instal·lar retens intermitents a la zona, prenent posicions que van alertar a la població. 6.- El 23 de maig pobladors de les comunitats de Carrizal i Rió Florido, del municipi d’Ocosingo, van informar de vols rasants d'aeronaus de les Forces Armades de Mèxic i el 26 del mateix mes, novament es van presentar sobrevols a aquestes comunitats així com a la comunitat de Chalam del Carmen. En aquestes tres comunitats hi ha integrants de l'organització OCEZ-FNLS 7.- El 23 de maig per mitjà de la premsa ens vam assabentar que en la comunitat Nueva Esperanza, en el departament de Llibertat, El Petén, van ser violentament desallotjades 45 famílies, per l'Exèrcit de Guatemala, qui van destruir i van cremar les cases. Pel que sembla el va desallotjar es va realitzar amb el pretext que les terres que ocupaven són Àrea Nacional Protegida. Actualment les famílies es troben desplaçades en la frontera 26 a Mèxic i 9 a Guatemala. 8.- El 27 de maig, en els voltants del ejido Nuevo Chamizal, municipi d’Ocosingo, es va constatar la presència d'elements de l'Exèrcit (EM), agents de la PGR, de la Policía Estatal Preventiva (PEP) i civils, suposadament per a destruir plantacions de marihuana en territori zapatista. No obstant això, la informació rebuda en aquest Centre (Frayba) refereix que a la zona de l'operatiu no hi ha presència d'integrants de l’EZLN. 9.- El mateix 27 de maig, una nota de premsa publicada al diari La Jornada, va informar del desallotjament dels poblats El Semental i Nou Salvador Allende, situats a la Reserva de la Biosfera de Montes Azules. En l'operatiu s'informa que va participar la Profepa, donada suport per la Policia Federal, la PGR i elements de l'Armada de Mèxic, amb la justificació de l'aplicació del programa Zero Tolerància a la Tala Clandestina. 10.- El 29 de maig pobladors de la comunitat El Carrizal, municipi d’Ocosingo, van informar a aquest Centre que un comboi integrat per 9 camions de l'Exèrcit i 3 camionetes de la PEP, acompanyats també per policies municipals d’Ocosingo, qui van pretendre entrar a aquesta comunitat. No obstant això, al adonar-se’n de la incursió militar, les dones de la OCEZ-FNLS van formar una tanca humana que els va impedir el pas a Río Florido i Chulná. 11.- El 4 de juny la Junta de Buen Gobierno “El Camino del Futuro”amb seu en el Caragol de la Garrucha, municipi d’Ocosingo, va denunciar la incursió d'un comboi militar que anava acompanyat de Policies Municipals, de Seguretat Pública Estatal i de la AFI en les comunitats de La Garrucha, Ranxo Alegre (conegut com Chapuyil), Hermenegildo Galeana i San Alejandro, acció que va ser evitada per les dones de la regió. 12.- El 12 de juny de 2008, per una nota de premsa ens assabentem del desallotjament ocasionat a 125 famílies Maya Quechí de la comunitat Yalá, Petén, operatiu perpetrat per l'Exèrcit de Guatemala, Policia Nacional Civil i membres del Consell Nacional d'Àrea Protegides (CONAP), en el qual van destruir i van cremar les cases. Com a conseqüència es troben ferides 2 dones i 2 homes, altres 4 homes van ser detinguts i torturats. Actualment les famílies es troben en una situació greu de desplaçament intern. Se'ls acusa d'estar assentades en una Àrea Nacional Protegida. 13.- El 18 de juny de 2008 en la comunitat de Cruztón, municipi de Venustiano Carranza, incursionen a les mediacions de la comunitat més de 70 elements de la PEP qui venien a bord de 4 patrulles, tres camions de tres tones i 8 cavalls. Els policies estaven acompanyats aproximadament 25 persones del poblat San José Cerro Grande I, acompanyats del FMP i del Delegat de Govern ambdós del municipi de Venustiano Carranza amb la finalitat d'executar ordres pel que sembla per a donar possessió al grup amb el qual està en disputa per la terra. En l'acció van destruir el filat i sembrats de blat de moro de la comunitat. Les fustigacions de la PEP cap a la comunitat són permanents. El patró de les fustigacions és l'estratègia que es va utilitzar en els desmantellaments als Municipis Autònoms en 1998; ara sota altre mètode d'operació i mitjançant accions: amb sobrevols d'helicòpters militars; incursió via terrestre en comboi integrat per vehicles de l'Exèrcit Mexicà; Ministeri Públic Federal (MPF); Agència Federal d'Investigacions (AFI); Fiscal del Ministeri Publico Estatal (FMP); Policia Estatal Preventiva (PEP); Policia Municipal (PM), on es van cometre actes de irrupcions, amenaces, amenaces de mort contra les víctimes, destrucció de propietat i agressions físiques. Aquestes accions representen l'aprofundiment d'operacions de contra insurgència en contra de comunitats indígenes autònomes i en resistència, i denoten un increment de fustigació a la població, sent aquesta una nova estratègia contra insurgent implementada en accions conjuntes amb grups de tall paramilitar i agents no estatals, situació que és preocupant perquè està ocasionant un increment de violència de manera considerable, sota la lògica d'apropiació de control territorial i dels recursos naturals estratègics. Segons informació oficial indiquen que es tracten d'un “reconeixement de rutina, per qüestions de narcotràfic, pista d'aterratge clandestina, tràfic d'armes i migració”. Quant a la presència d'efectius de la procuradoria de justícia de l'estat de Chiapas el Secretari de Govern de l'Estat de Chiapas, va manifestar: “Si a nosaltres se'ns demana el suport a través dels ministeris públics i són situacions d'investigacions, de posicionament d'armes o de sembra d’enervants, nosaltres no podem negar la participació de la llei”. (sic) És de destacar que aquestes incursions de força “mixtes” són un factor de polarització a l'interior dels pobles i comunitats, que donen evidència que el conflicte armat intern a Chiapas està vigent. L'estratègia s'aprofundeix amb la retòrica de seguretat nacional, en defensa i conservació del medi ambient i els interessos en la regió, tal com ho veiem amb les accions de l'Exèrcit de Guatemala, pegat a la frontera sud de Chiapas, que segueix la mateixa guia que el de la política nacional de Mèxic en relació amb els pobles indígenes assentats en un territori que els pertany originàriament, i que té la importància de contenir una abundant biodiversitat i per tant és cobejada per diversos interessos del sistema en el seu projecte de desenvolupament economicista. Per a major informació d'aquest tema escriure a Pedro Faro: pfaro@frayba.org.mx (Article de la Revista: Yorail Maya, nueva época, núm. 01 ) http://www.frayba.org.mx/archivo/revistas/080804_yorail_maya_01_nueva_epoca.pdf Notícia: Onze anys de martiri sense Justícia Las Abejas d’Acteal El sofriment no s'ha acabat, encara que ja no són les bales el que ens està acabant, ara és el govern que ha assolit dividir-nos perquè ja no diguem la veritat, sobre el succeït a Acteal, on van ser martiritzats 49 germans i germanes nostres, quan pregaven i dejunaven per a demanar la justícia i la pau. Enmig d'aquesta amenaça, tenim esperances que la nostra veu no s’aturarà. http://www.frayba.org.mx/archivo/noticias/080928_invitacion_general_abejas_acteal.pdf *Cal destacar la tasca que porta a terme Frayba en l’acompanyament i defensa dels presos polítics i de consciència a les presons de Chiapas. Per ampliar informació consultar a la web del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas: http://www.frayba.org.mx